Joan Carreras, més conegut a la xarxa com Janquim, és un home polifacètic. Actualment és redactor d’Internet al 3cat24.cat, però ha fet tantes coses que fins i tot a ell mateix li costa recordar-se’n. Entre altres, és escriptor de novel·la i narracions curtes. La seva última novel·la es titula “L’home d’origami”, publicada el 2009 per l’editorial Amsterdam. Aprofitant les TIC, li fem aquesta entrevista online, via correu electrònic.
Janquim, un periodista 2.0
Utilitza el Twitter? Per a què?
N’escric uns quants cada dia, per compartir enllaços, allò que produeixo i allò que veig, per explicar coses… Tot en 140 caràcters.
Segons el seu punt de vista, quins són els principals avantatges de les xarxes socials (twitter, facebook, etc)? I els inconvenients?
L’avantatge és que estàs en contacte amb altres persones, que pots aprendre i també compartir el que aprens. Estàs en contacte amb persones que potser no serien tan rellevants en el dia a dia sense aquestes eines. L’inconvenient és que t’arribis a creure que això ho és tot, perquè en realitat, la majoria dels meus amics íntims no són a cap xarxa social.
En què consisteix la seva feina al 3.24?
És una mica estranya. Procuro informar sobre exemples concrets de les TIC al nostre país però també sóc una mena de “corresponsal a Internet”, que és una cosa estranya. Ho he explicat al meu blog.
Com afecta la web 2.0 en el seu dia a dia?
No és que m’afecti. Són eines útils que faig servir. En realitat, cada dia percebo d’una manera o altra aquesta connexió. Cada dia miro què hi ha des del mòbil i des dels ordinadors. Però bàsicament ho faig per prendre decisions, per fer coses, per citar-me, per entrevistar persones, per analitzar i fer prospectiva, per compartir, per comunicar-me…
Creu que el destí de la premsa escrita tradicional és desaparèixer?
No, la premsa escrita no. La impresa, no ho sé, potser sí. El paper va ser una revolució però potser ja va sent hora que pensem en altres idees. Si podem llegir en una pantalla que no molesta a la vista, com les dels lectors electrònics, per què hem de carregar llibres amb papers que són arbres caiguts? Per nostàlgia? Ahir em vaig carregar la Divina Comèdia sencera en una aplicació del meu mòbil. Tota sencera!
La premsa digital podria substituir la premsa escrita tradicional? Per què?
Els mitjans digitals generalistes fan el mateix de sempre, generalisme, i posen l’accent en l’actualització. Però estar al dia i seguir un minut a minut no es dóna més informació, al contrari. L’allau de notícies desinforma. A mi m’agraden més els reportatges, els anàlisis pausades, la mirada intel·ligent. Ara bé, la premsa impresa és obvi que haurà de canviar si vol seguir. Jo mateix comprava molts diaris i ara no ho faig. Vaig provar d’explicar-ho una mica al meu blog.
Vostè és del parer de Murdoch quan afirma que cal pagar per la informació a Internet?
No es paga pels continguts sinó per l’accés. Aquesta és la realitat, sobretot si puc trobar els mateixos continguts una mica enllà i sense cost. Potser si Murdoch i els seus aliats aconsegueixen canviar la xarxa i limitar-la, restringir-la… si no, ho tenen una mica malament. La televisió és gratis, oi? La generalista, vull dir. Jo pagaria (i de fet ho fem tots) per accés a canals especialitzats. Però pagar per les notícies que té tothom és una mica estrambòtic, oi?
Creu que aconseguirà que la gent canviï la seva concepció i que es consolidarà el fet de pagar per la informació a Internet, o més aviat fracassarà?
Pagarem per moltes coses que valgui la pena. A mi no em fa res pagar per una aplicació de mòbil que sigui prou bona, pagar una entrada al cinema perquè veig la pel·lícula en una gran pantalla, pagar per un canal televisiu selecte amb els continguts que vull veure, sempre paguem per serveis i productes, aquesta no és la qüestió. El que no farem és pagar per llegir el 3cat24, oi que no?
Amb les TIC i la web 2.0, la forma de consumir la informació ha canviat radicalment. Creu que aquest fet pot justificar que la immediatesa de la informació ha de prevaldre per sobre la qualitat de la informació? O considera que la qualitat continua essent prou bona?
La immediatesa interessa en casos reals, una nevada com la de l’altre dia a Barcelona, un accident, una guerra… En altres casos, la immediatesa és una trampa i només interessa als periodistes, que són uns malalts de la informació i que no serveixen com a grup model. La qualitat hi és, però s’ha de buscar. Al final sempre tendeixo a preferir els continguts que firmen aquells periodistes dels que em refio, els que fan enllaços, els que aporten coses. Més que mitjans, segueixo persones.
El periodisme ciutadà es vist per molts periodistes d’ofici com una amenaça. Tothom pot ser periodista? Què n’opina?
El problema és de nom. No en diguem periodisme ciutadà i els periodistes estaran més tranquils. Els ciutadans sempre han sabut coses. Però no accedien a cap mitjà de comunicació. Ara poden: amb un blog, amb fotos, amb vídeos… I a sobre ara dominen tècniques que estaven reservades als professionals (foto, vídeo…). Per tant, són ciutadans que aporten informació. Quan hi ha una nevada com la de l’altre dia, tots els mitjans van com bojos buscant aquestes imatges perquè ells no les podran tenir mai tot sols. Ara bé, tothom pot ser periodista? Sí. És clar. Per què no? Però fem-ho diferent: tothom vol ser periodista? No. Molta gent només vol ser una font. Per fer periodisme a més hauria de citar altres fonts, contrastar, saber-se explicar…
Nosaltres estem estudiant Periodisme i en aquesta professió hi ha molta gent que exerceix sense ser llicenciada. Quin és el seu parer sobre l’ofici?
Em sembla una mica estrany que calgui fer una carrera universitària per exercir el periodisme però suposo que si dic això em voldran matar… En fi, l’ideal seria que els periodistes en exercici fossin persones amb alguns estudis d’alguna especialització (dret, química, llengües, art, filologia, història, físiques…) que a més aprenguin els rudiments del periodisme (no calen quatre anys!). Però si diem tot això ens voldran penjar, oi? No us ho hauria de dir a vosaltres, que sou estudiants!
